Actualment els traumatismes dentals constitueixen la segona causa d’atenció odontològica després de la càries dental.
Segons les estadístiques, s’estima que entre el 13% i el 39% de les lesions dentals succeeixen mentre es practica esport. Les lesions dentals esportives afecten tant a nens com a adults i professionals de l’esport.
Les lesions en parts toves, generalment ferides, contusions, laceraciones o abrasions, en la mucosa dels llavis i en el fre, poden provocar un sagnat abundant.
Normalment relacionem les lesions de les dents amb els esports de contacte com el rugbi o la boxa, però en aquests casos els esportistes porten protectors bucals.
És en els esports com el bàsquet, el futbol, l’handbol i la gimnàstica on hi ha més incidència de traumatismes dentals i això es deu al fet que no és obligatori l’ús de casc i protectors bucals.
Un protector bucal, també conegut com a protector de les genives, protector bucal o protector esportiu, és un aparell que cobreix les dents i la mucosa circumdant amb l’objectiu de prevenir o reduir el trauma en les dents, teixit gingival, llavis i mandíbula. El dispositiu generalment s’usa en l’arc maxil·lar i funciona separant la dentició maxil·lar i mandibular, protegint les dents del teixit tou circumdant, absorbint o redistribuint el cop i/o estabilitzant la mandíbula durant el tancament traumàtic de la mandíbula.
Un protector bucal generalment es classificarà en una de tres categories: protectors bucals comuns (que estan llestos per a utilitzar i es creu que aporten menor protecció), tipus bucal o “bullir i mossegar” (que s’escalfen en aigua calenta, es col·loquen a la boca i es modelen fins a les dents) i protectors bucals fets a mida (que generalment es fan en un motlle de pedra de les dents maxil·lars i el teixit circumdant i es creu que aporten la major protecció).
Les fractures i luxacions de la corona són les lesions dentals més comunes. El diagnòstic adequat, la planificació del tractament i el seguiment són importants per a obtenir un resultat favorable. Davant un cop, hem d’acudir al dentista el més aviat possible, i així aconseguir una atenció efectiva i eficient.
Cada traumatisme serà diferent depenent de cada cas, però és transcendental seguir pautes de cura oral sobretot en casos de major exposició a aquests cops durant la pràctica d’esports.
Bibliografia:
- Diangelis AJ, Andreasen JO, Ebeleseder KA. Guidelines for the Management of Traumatic Dental Injuries: 1. Fractures and Luxations of Permanent Teeth. Pediatr Dent. 2017 Sep 15;39(6):401-411.
- James IJ Green. The role of mouthguards in preventing and reducing sporTs-related Trauma. prim dent j. 2017;6(2):27-34
