El bruxisme en nens i adolescents i les conseqüències d’estrènyer i fer grinyolar les dents és motiu de preocupació de molts pares o cuidadors, que amb freqüència mostren la seva inquietud quan acudeixen a la consulta odontopediàtrica.
El bruxisme és un patró parafuncional on la mandíbula realitza moviments no funcionals durant el dia (bruxisme diürn) i/o la nit (bruxisme nocturn) de manera voluntària o involuntària i es considera normal en els nens. Col·loquialment seria l’acció d’estrènyer les dents o fer-los grinyolar, sobretot, al dormir.
Aquest patró parafuncional d’estrènyer les dents normalment s’associa amb els canvis en les dents, ja que és una manera natural d’estimular la dentició i afavorir la formació òssia i muscular de la cara. A mesura que augmenta l’edat i el recanvi dentari progressa, el bruxisme desapareix en molts nens. Per tant, podria considerar-se una condició limitada per a alguns que no necessàriament progressa a bruxisme quan són adults. No obstant això, sí que és cert que el bruxisme pot aparèixer a qualsevol edat per motius psicològics. És comú estrènyer o grinyolar les dents com un patró de descàrrega d’emocions i tensions, i pot establir-se com un hàbit
Les repercussions dependran de la resistència de cadascuna de les estructures involucrades i de la duració, freqüència i intensitat de l’activitat d’estrènyer les dents o bruxista. Tot i que les forces del bruxisme poden transmetre’s a les estructures del sistema masticatori, algunes d’elles s’absorbeixen sense efectes secundaris, mentre que altres poden provocar alteracions de diversos graus en els nens, adolescents o joves. Les estructures que s’afectaran són: les dents i els seus teixits de suport, els músculs masticatoris i l’ATM. Des del punt de vista clínic i visual, el més característic d’aquesta parafunció és el desgast de la superfície de les dents primàries dels nens. El tractament del bruxisme s’individualitzarà en funció de cada pacient, analitzant l’odontopediatra l’etiologia en cada cas.
