Els odontopediatres o dentistes infantils i juvenils estem formats i preparats per al tractament de l’ATM, un problema cada cop més freqüent a la població infantil i juvenil que produeix dolor a la zona mandibular. Coneixent els problemes d’ATM, a la nostra clínica dental hi podrem diagnosticar i tractar aquest trastorn articular.
L’articulació temporo-mandibular, d’on provenen les sigles ATM, és l’articulació que existeix entre l’os temporal del crani i la mandíbula. En realitat, es tracta de dues articulacions, una a cada costat (dret i esquerre), que funcionen de manera sincronitzada. Aquesta articulació actua com una “frontissa” lliscant entre la mandíbula i el crani i, gràcies a ella, la mandíbula pot moure’s suaument de dalt a baix i d’un costat a l’altre, permetent-nos, entre altres, parlar i mastegar.
Els trastorns temporo-mandibulars, comunament anomenats trastorns de l’ATM, son les alteracions que provoquen dolor i disfunció a les articulacions i músculs que controlen el moviment de la mandíbula.
El dolor mandibular variable és un dels problemes de l’ATM més referits pels nens, adolescents o joves, i es caracteritza per ser un dolor sord, localitzat a la mateixa articulació o a les estructures veïnes. Tot i que aquest problema es manifesta amb major intensitat i freqüència en adolescents i adults que en nens, hem de tenir present que pot aparèixer a qualsevol edat i, per tant és fonamental anar a la clínica dental de nens tan bon punt es detecti.
El dolor de l’ATM ha de ser valorat correctament pel dentista pediàtric per tal de poder realitzar un diagnòstic adequat, i mitjançant aquest, establir un pla de tractament i curar el dolor de l’ATM. Alguns dispositius, com les fèrules de descàrrega, són recomanats en certs casos per l’odontopediatra o dentista de nens, adolescents o joves, i en altres ocasions podria aconsellar-se la interconsulta amb especialistes de l’ATM d’altres àrees (com fisioterapeutes, osteòpates, etc.)
L’hàbit d’estrènyer o carrisquejar les dents dormint en nens és molt freqüent. Tot i això, aquest hàbit anomenat bruxisme nocturn pot produir molèsties per estrènyer la mandíbula en excés quan aquest comportament es prolonga en l’adolescència.
