Quins nens tenen més risc de traumatismes dentals?
Els traumatismes dentals són molt freqüents i aproximadament la meitat dels nens els pateixen al llarg dels primers anys de vida.
Els traumes més prevalents en la infància són la subluxació i la intrusió, i el factor etiològic principal amb major prevalença són les caigudes. Més enllà del propi succés, els accidents traumàtics no sols poden implicar conseqüències desagradables en el físic, funcional o estètic, sinó també en l’aspecte psicològic.
Els traumatismes dentals solen ocórrer inicialment en menors de 4 anys, quan el nen és actiu i desconeix el perill, ja que els moviments locomotors no es troben ben desenvolupats ni coordinats, i això ho fa ser inestable en estar en peu. Posteriorment a aquesta edat, els cops són habituals durant els anys en què el nen assisteix a l’escola primària i a mesura que s’integren en equips esportius i comencen a portar una vida més activa fos de casa, el risc s’incrementa.
Quan parlem de perill de patir un traumatisme, és d’especial interès nomenar els pacients amb overjet, és a dir, regruix augmentat (en els quals les dents superiors estan en una posició molt més anterior que els inferiors), i aquells amb falta de segellament labial, ja que són més susceptibles a patir traumes en teixits tous i dents a l’hora de caure’s o colpejar-se.
Existeix un consens a l’hora de destacar la necessitat d’avaluar per part de l’odontopediatra o dentista infantil apropiadament els traumatismes en bebès, nens i adolescents. A part de les lesions inicials, poden aparèixer complicacions i seqüeles durant molt més temps en el futur, per la qual cosa és fonamental una avaluació primerenca de les possibles dificultats que puguin sorgir.
És imprescindible alertar als responsables del nen quan les fases de tractament possibles i les dificultats i impossibilitats, treballant amb ells en la prevenció de nous traumes i educació.
L’Odontologia en bebès, nens i adolescents emfatitza l’atenció precoç i crea un escenari molt favorable a aquesta detecció de situacions anormals en la cavitat oral del nen.
Referències:
https://www.revistaodontopediatria.org/ediciones/2018/1/art-7/
Boj JR, González, P, Hernández M, Cortés O. Odontopediatría. Dudas y aclaraciones. México DF. Odontología Books, 2019.
