Què és el tractament pulpar?
Hi ha ocasions en què portem al nostre fill/a al dentista i ens indiquen que han de realitzar-li un tractament del nervi a una dent temporal (o de llet), però no sabem molt bé de què es tracta.
El primer que hem de saber és que la polpa dental és el nervi de la dent. Totes les dents tenen polpa, tant les temporals com les definitives, i a vegades i per motius diferents, ja siguin càries, o un traumatisme, serà necessari treure el nervi de la dent.
És el mateix el tractament pulpar d’una dent temporal i d’una dent definitiva?
El procediment i els materials utilitzats per a realitzar el tractament pulpar (pulpectomia) són diferents per a la dentició temporal i la dentició permanent. La dent temporal sofreix un procés de reabsorció fisiològica durant el procés de recanvi dental, per la qual cosa els materials han de ser reabsorbibles, per permetre la normal erupció de la dent permanent. A més, existeixen diferències anatòmiques i morfològiques que fan que els procediments i la tècnica siguin diferents.
Habitualment utilitzem el terme d’endodòncia o tractaments de conductes per a la dentició permanent i més freqüent el terme de pulpectomia en el cas de la dentició primària.
Què és la pulpectomia?
La pulpectomia és el terme que fa referència a l’eliminació de la polpa de la dent temporal. Està indicada en casos amb una afectació irreversible del nervi, quan hi ha càries molt profundes que comprometin la polpa, o quan existeix necrosi (mort) de la polpa dental. L’objectiu d’aquest tractament és l’eliminació de la infecció i inflamació, d’aquesta forma la dent segueix a la boca, però sense el nervi. A més, això ens ajudarà al fet que la dent definitiva, que s’està formant per sota, segueixi el seu curs normal de formació.
No obstant això, hem de tenir en compte, que quan existeix una gran destrucció de la corona i de les arrels d’una dent temporal, no serà viable realitzar aquest tipus de tractament, i una opció serà l’extracció de la dent.
Aquestes decisions les prendrà l’Odontopediatra, segons un diagnòstic clínic i radiogràfic, avaluant el pronòstic i comportament de cada nen.
Bibliografia:
