Por al dentista: és lògic que el nen tingui odontofobia?
La por al dentista és un fenòmen habitual en els nens i joves. D’entrada, com han de fer front a una cosa desconeguda es podria dir que sí és lògic que tinguin odontofobia.
De totes maneres, els odontopediatres tenen la formació suficient per a explicar als nens sobre què es farà i com es realitzarà el tractament.
Per tant, actuaràn amb la naturalitat que exigeix la situació i faràn que els nens entenguin que el tractament serà una experiència positiva tant per a ells, com per els seus acompanyants.
Com calmar a un nen per anar al dentista?
Sense dubte, es desaconsella als pares i cuidadors que, encara que familiarment i sense mala intenció, parlin als nens sobre els dentistes i els seus tractaments, induint-los a la por i a l’opressió.
Concretament, frases com “porta’t bé o el dentista et traurà una dent” o “queda’t quiet o et punxaran i t’arrencaran les dents” a més de molt desafortunades són extremadament negatives per al desenvolupament psicològic del nen i la seva bona predisposició al tractament.
Si mai se li hagués parlat del dentista molt probablement el nen no tindria por ni idees preconcebudes (prejudicis) referents al dentista.
Cal tenir en compte que se li transmet una por que està en el “inconscient col·lectiu” o a les formes associades amb l’odontologia.
Per tant, si no hi ha idees ni pors ja establertes i/o estructurats, els odontopediatres poden modelar més fàcil i efectivament als nens en el nou món de l’odontologia. Aixó s’aconsegueix utilitzant teràpies cognitiu conductuals en nens.
Per què els pares temen que el nen tingui por al dentista?
D’una banda, es tracta d’un tema històric-cultural i per un altre, de la història odontològica personal de cadascun de nosaltres.
Sense dubte, basant-se en la pròpia experiència pensem que els nens passaran per la mateixa experiència que vem passar nosaltres fa molts anys.
Els odontopediatres intentaràn trencar aquests vincles de transmissió de les pròpies ansietats dels pares als nens i, en conseqüència, posteriorment de nens a pares.
Per tant, és molt important que com a pares o tutors transmetem als nostres fills que la visita al dentista és una cosa normal i habitual, sense incorporar-los les nostres pròpies pors o ansietats.
Bibliografia:
Boj JR. Música: su efecto en el paciente odontopediátrico. Archivos de Odontoestomatología, 1988, vol. 4, num. 4, p. 175-179, 1988.
Boj JR., Lischeid C., Jimenez A., Espasa E. Técnicas de comunicación y de modificación de la conducta para tratamientos dentales en niños. MTA Pediatría. 14, 647-657, 1993.
