El dentista pediàtric o infantil, o odontopediatra, està format i preparat per atendre correctament a l’infant des de les primeres etapes de vida, de manera que també es considera un dentista de nadons.
L’odontopediatria especialitzada en l’atenció del nadó, és a dir, el que comunament coneixem com “odontobebè” o “odontologia per a nadons” és fonamental per prevenir la patologia oral i treballar en salut dental amb les famílies. Les societats d’Odontopediatria més punteres estan d’acord en el fet que la primera vegada que el nen vagi al dentista ha de coincidir amb l’erupció de la primera dent de llet i no més tard del primer aniversari, és a dir, quan el nen encara és un nadó.
La primera visita primerenca té diversos aspectes positius. D’una banda, facilita l’establiment del “dental home” o “llar dental”, que és equiparable en odontologia a l’establiment de la “llar mèdica” amb el pediatre des del naixement. La necessitat de crear aquest vincle fa que, cada vegada amb més freqüència, els odontopediatres visitem nadons, dessensibilitzant així a la població infantil de l’entorn dental i aconseguint que el primer contacte amb el dentista sigui senzill, breu i positiu.
Les dents del nadó s’han de netejar des de la seva erupció amb un raspall amb truges (no amb silicona ni amb una gasa). A més, és imprescindible utilitzar un dentifrici amb, almenys, 1000 parts per milió (ppm) de fluor en una quantitat d’un “gra d’arròs”, almenys dues vegades al dia.
A partir de l’erupció dels queixals temporals, si aquestes tenen uns contactes molt estrets, s’aconsella passar el fil entre les zones de contacte cada nit per evitar les lesions de càries interproximals.
La resposta és sí, sense cap dubte. Sabem que les lesions de càries en la dentició temporal es desenvolupen amb més rapidesa i afecten amb molta freqüència al teixit nerviós quan aprofundeixen en la dent. Aquest fenomen es produeix a causa de les característiques de les dents temporals.
L’absència o l’ajornament del tractament d’una dent amb càries pot suposar l’aparició de dolor, infecció i inflamació en el nen. A més, s’ha de tenir en compte que de vegades la dent amb una lesió de càries extensa i gran destrucció no pot ser tractada i es requereix la seva extracció. En aquest últim cas, la forma de mossegar, l’estètica, el desenvolupament facial, ossi i muscular es veuran afectats, així com el manteniment de l’espai en el cas que parlem de la pèrdua d’una dent temporal.
