Els traumatismes dentals són lesions molt freqüents en la infància i l’adolescència que es produeixen en les dents i en els maxil·lars a conseqüència d’un impacte físic accidental. Entre ells, són molt comuns la luxació o subluxació dental que poden posar en perill la vitalitat de la dent.
El desplaçament dental, que dintre de l’àmbit de l’odontologia es coneix com a “luxació dental”, es tracta d’un moviment de la dent pel que fa a la seva posició normal. Aquest desplaçament pot produir-se en el pla vertical o anteroposterior. Segons el cas, els especialistes d’odontopediatria ho denominem luxació o subluxació dental.
La dent sol moure’s per la inflamació del lligament periodontal o perquè s’han seccionat les fibres periodontals (que uneixen l’arrel de la dent a l’os alveolar o estructures on es sosté la dent) a les luxacions o subluxacions dentals. A vegades, també trobem mobilitat per una fractura radicular de la dent (és a dir, una de les arrels de la dent s’ha fracturat). El més aconsellable en qualsevol dels casos és anar al dentista especialista en nens, allà l’odontopediatra serà capaç de realitzar un correcte diagnòstic i plantejar als pares o jove l’abordatge oportú per preservar la vitalitat de la dent que presenta mobilitat.
La luxació dental intrusiva suposa un desplaçament de la dent cap al fons de les estructures de suport d’aquesta, és a dir, suposaria l’enfonsament de la dent cap a l’os alveolar o estructura on aquest és sosté. Això es tradueix en el fet que la dent pot no veure´s, o aparentment percebre´s més petit del que s’observava abans del traumatisme dental. Donat el cas, és imprescindible que el dentista infantil u odontopediatra identifiqui correctament aquesta situació mitjançant radiografies i planifiqui una terapèutica de manteniment de la vitalitat de la dent adequada al cas.
L’extrusió dental o luxació dental extrusiva després d’un traumatisme es caracteritza per la ruptura de les fibres del lligament periodontal que subjecten la dent. Clínicament s’observa com una dent que es troba fora de les seves estructures de suport, és a dir, del lloc on la dent es sosté. Com a la resta de traumatismes, l’atenció immediata per part d’un odontopediatra és fonamental per què el pronòstic de mantenir la vitalitat de la dent sigui el millor possible.
La concussió dental és el més benigne dels traumatismes dentals, i per això és molt poc probable que la dent perdi la seva vitalitat. A la concussió dental hi ha una lesió de les estructures de suport de la dent, encara que aquesta no presenta mobilitat i es troba en la seva posició normal dins de l’arc dentari.
