Càries de la primera infància: Què són i què les provoca?
Quina és la caries de la primera infància?
La càries de la primera infància primerenca o síndrome del biberó es produeix quan les dents d’un nen s’exposen llargs períodes de temps a líquids ensucrats, provocant un procés destructiu per bacteris.
Sense dubte, la càries dental en nens és actualment la malaltia crònica més freqüent en la infància amb una elevada prevalença en preescolars espanyols.
Com definim la existència de càries de la primera infància en el teu fill?
L’Acadèmia Americana d’Odontologia Pediàtrica defineix la càries de la primera infància (ECC en anglés: early childhood caries) com:
a) la presència d’un o més dents amb càries, amb cavitats o no,
b) absents, a causa de l’exisència de càries, o
c) restaurats en la dentició primària, en nens d’edat preescolar.
És a dir, parlem de nens entre el naixement i els 71 mesos d’edat o avans dels 3 anys.
Qué és el síndrome del biberó?
Qualsevol signe de càries en superfícies llises en nens menors de tres anys, ens indica una ECC severa o síndrome del biberó.
En aquells nens de tres a cinc anys d’edat, consisteix en la cavitació d’una o més superfícies, dents perdudes (per càries) o superfícies llises restaurades, cavitades, absents en dents primàries anteriors superiors.
El síndrome del biberó comença poc després de l’erupció dental, es desenvolupa en les superfícies dentals llises, progressa ràpidament i té un impacte perjudicial a la dentició. Afecta generalment a les dents superiors de llet.
Què provoca el síndrome del biberó?
Sense dubte, la solució és evitar els factors de risc associats a la càries de la primera infància que expliquem a continuació:
- Tipus i freqüència d’ingesta d’hidrats de carboni. Major risc davant una dieta altament cariogènica o amb alt contingut de sucres lliures.
- L’ús prolongat de biberó, amb freqüència constant i amb substàncies ensucrades, associat amb el costum de dormir al nen amb el biberó i no retirar-lo una vegada s’adorm, sumat a la deficiència en higiene bucal, sobretot a la nit.
- La lactància materna a demanda i prolongada, per si sola no genera ECC, però quan es combina amb la ingesta d’altres carbohidrats en la dieta i davant absència d’higiene oral, pot ser altament cariogènica.
- Presència de placa bacteriana.
- Absència d’hàbits d’higiene bucal.
- La quantitat i qualitat de saliva del nen. Sobretot, si es té en compte que el fluid de la saliva disminueix durant el somni, situació que pot donar lloc a un ambient altament cariogènic si no es recolça amb una bona higiene al moment de ficar-se al llit.
- Patró d’erupció-calcificació de les dents. Una dent acabada d’erupcionar és més vulnerable a l’afectació dels àcids a la boca.
- Les alteracions estructurals dels teixits durs de la dent, per exemple, la hipoplàsia de l’esmalt.
- Falta de presència de fluor en el mitjà oral.
- Pacients amb discapacitat física i/o mental per la dificultat per a realitzar una higiene de manera adequada.
- Nivell socioeconòmic que dificulti l’accés a informació i als productes d’higiene necessaris.
Quines dents primàries s’afecten més per el síndrome del biberó?
Moltes vegades, la càries de la primera infància pot començar molt poc després que surtin les dents. Afecta en general a les dents superiors de llet o primaris. Apareixerà en superfícies llises, és a dir, a cares bucals i cares linguals dels incisius.
La velocitat de progressió és molt elevada i va destruint ràpidament les dents. Per a mirar-ho cal aixecar de tant en tant el llavi superior dels bebès.
Idealment, cal visitar al odontopediatra primerencament. Així, farà els controls i dissenyarà, explicant als pares, les pautes de prevenció a cada moment del desenvolupament del bebè.
Referències:
Protocolo de diagnóstico, pronóstico y prevención de la caries de la primera infancia. SEOP, 2016.
